"Súnion! T´evocaré de lluny amb un crit d´alegria,..."
Que comenci el silenci. Una tardor com Déu mana ho embolcalla tot. Ja saps quin és el camí, nina dels ulls de cirera. La mort no és res més que un nou canvi, la vida que esperes gronxat per les melodies que enyores. Que comenci el silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada