És de nit. Escrius massa, de nit.
Entre les teves ulleres mal graduades
i la poca llum del carrer et sembla
veure gegants enlloc de gats.
El temps que s´escola entre
el fum de les nocturnes xemeneies
que a poc a poc ens ofeguen,
mai no tornarà i demà al matí
tornaràs a ser, com sempre,
l´home erràtic i inconstant
que mira darrera la finestra.
Més enllà del teus cos cada cop més gastat
i poruc, només pots recitar
alguns poemes d´Espriu;
ja no recordes els noms ni els camins.
El matí, cada matí s´et clava als ulls
com una daga,
i et despertes en aquest inconcret
reducte;
el jardí de les flor més obertes
i perfumades
d´arbres alts i forts,
i d´aquella font on abans somiaves portar-hi
l´amor.
Pots dir-me tu,
quina és l´esperança i quin és
el consol?
2 comentaris:
La llum del dia et guiarà.
Si t'esforces, fins i tot amb
els ulls clucs, la seguiràs.
La seva joventut, la seva frescor,
la seva aroma intensa de vida tot just nascuda i celebrada , et portaran.
I el camí s´obrirà a cada pas,
i no sabràs com, però el seguiràs.
No més dubtes, no més pors.
Si t´esforces, fins i tot amb
els ulls clucs, la seguiràs.
Jo no ho sé, però intueixo que el consol pot ser tot el que la vida ja m'ha ofert i ja ilumina el meu esperit i em fa ser com sóc; i l'esperança pot ser tot allò que la vida encara no m'ha ofert però que lluito per aconseguir.
Publica un comentari a l'entrada