Setembre, despullaràs la vinya.
El cos que es belluga
entre la llum podria ser el teu.
Tot un temps pensant-te
una sola vida un oblid i un silenci.
Setembre, despullaràs la vinya
i en la teva absència
presentaré les flors, les del mal
a l´altar dels somnis.
2 comentaris:
No me'n puc estar de dir-te que aquest és un dels més bonics que has escrit últimament. Tens un do molt especial. No deixis mai d'escriure!
bé, gràcies, és un comentari afalagador encara que inmerescut!
Publica un comentari a l'entrada