Dolça bellesa amagada, la tardor despunta.
Caminaràs lleugera, olor bategant
les nits del teu passar, gratuïtes com sempre.
No podré deixar mai d´estimar la primavera dels teus
ulls, com un foc etern, sempre viu en el record.

3 comentaris:

Capeltard ha dit...

La tardor t’adorm
Amaga el teus colors i
Les teves aromes.
Com en un son etern
Esperes adormida el teu retorn.
Ni les tardes tant fosques
Ni les nits tan fredes
Ni la distància imposada,
Però mai desitjada,
Impediran el teu retorn.
I el podràs tornar a abraçar,
Temerosa de la nit i del fred
.Però el sentiràs ben a prop
I el somiaràs cada nit.
Enyorant el seu bes.

Xavier Pagès ha dit...

ieps, Capeltard, això me sque un comentari és ja un post sencer no?
em sembla que et convindria fer el teu propi blog

Capeltard ha dit...

No se si tindria temps i fer-lo per no actualitza-lo sovint tampoc no es massa suggerent. Ara per ara m' estimo més observar els dels altres i tenir la oportunitat d' aportar comentaris davant de textos que realment em motiven, com els teus versos.