S´acosten els dies feliços, per més que t´hi esforcis
en negar-ho, hauràs de viure amb aquesta joia.
Gaudir de cada moment, per un comiat sincer i suau.
Els dies que desitjo, on la veu neix del silenci i és així
com galopa el primer batec del cor; el viatge clandestí
de la nostra ànima finalment acabarà, res de promeses,
només la certesa d´haver estimat fins a trencar cristalls,
l´esperança innegable d´un ample record,el camí
de tornada pels amples plataners, el nou camí de sempre.
4 comentaris:
Si deixéssim que les coses del viure fluïssin...
Si fóssim transparents per tot allò que no ens fa feliços...
Si sabéssim gaudir fins l'infinit de qualsevol petitesa que donés sentit al tot...
Estic plenament amb tu amb l'última línia: "el NOU camí de SEMPRE" m'ha encantat. Carpe diem!
Espero que "Darrer cant d'Orfeu" només sigui el títol del poema. No ens pots deixar orfes de cants.
Benvolguda Rosa Mª, ara és el temps del repòs..
sembla doncs que ja ha acabat el temps de repòs... ben tornat a la lletra activa
Publica un comentari a l'entrada