Més endavant, potser jo ja no hi serè,
sabràs que no sóc perfecte, ni el més alt,
ni el més fort, ni el més ràpid, ni el millor músic,
potser també descobriràs els meus secrets
i les meves flaqueses, més endavant.
Jo ara veig el teu orgull ferit,
el teu somriure, el teu joc,
la teva immensa força que tot ho
embolcalla, els ulls infinits
i un horitzó que desitjo
ample com el firmament.
Més endavant aniràs sol per la platja
dels records, el camí serà teu
i teu tot l´amor que ara guardes
sense voler-ho
entre contes i cançons.
3 comentaris:
Quan un té un jardí ple de roses que vessen aromes de pertot, que esclaten els seus colors i es deleixen per encendre passions, per qué no obrir els ulls i deixar-se sorprendre per la mirada dels que esperen encara el ram de les teves virtuds.
Per qué anar contracorrent?
Mulla't de rosada i humiteja-li els llavis.
No serà que és més fàcil somniar impossibles que inventar i explorar somnis possibles?
La vida passa, passa,...La vida passa! Et passarà per sobre i continuaràs dormint!només es pot viure quan s'està despert.
En viure despert, el bon esperit se n'alegrarà i et farà el do de noves ponzelles que floriran i tornaran a omplir el teu jardí d'aromes encisadors.
Llavors et mullaràs de nova rosada i li humitejaràs els llavis,...
Tot tindrà sentit.
Enigmàtic/a Fum: "és quan dormo que hi vaig clar.."
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina...
Publica un comentari a l'entrada