Sempre amb la mateixa cançó de l´enfadós.
Ni vinc ni vaig ni vindré, ni mai hi he volgut anar.
Per insistent et tornes encara mes pesat.
Què hi tens als ulls que no et deixa enfocar massa bé?
T´has trastocat altra vegada i ni les pastilles no et fan efecte.
Abans de dos anys tindràs la certesa d´això que escric.
"Rossinyol que vas a Itàlia rossinyol,
encomana´m a la tieta rossinyol
d´un fosc bocatge rossinyol d´un fesol."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada