Que comenci el silenci.
Una tardor com Déu mana
ho embolcalla tot.
Ja saps quin és el camí,
nina dels ulls de cirera.
La mort no és res més
que un nou canvi,
la vida que esperes gronxat
per les melodies que enyores.
Que comenci el silenci.

Una petita llum
il.lumina la cambra.
El silenci no el pots
descriure només amb paraules.

Festa Major

Ple agost. La banda enceta aquell pasdoble conegut.
Ningú balla encara. Després del vermut el dinar i una pesada
i xafogosa migdiada. Els xàfecs de final de més i les bates de l´escola
són encara lluny,; lluny també sembla la inspiració.
Qui vol escriure un poema en ple agost?

El camí d´alzines i roures és allà mateix.

On sovint la calor resseca fins les arrels,

i on la mirada es perd enllà de l´alta muntanya.

Vine ànima a recollir la memòria!

Al vespre, a recer, encendrem el nou foc.