A l´ample record dels teus silencis
escrius totes les boires que recordes.
Un bell reducte de felicitat et persegueix
sents com es fa de nit al cor dels seus ulls.
Com sempre, condueixes ebri per les teves
corbes, pels teus camins de sorra.
La caixa que ara tens tancada fins que
algú no la trobi, potser es podrirà de tanta
sal, de tanta mar brava com hi vols encabir.
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)